divendres, 24 de maig del 2013

365

Young and Beautiful

Tinc tantes coses a dir avui que no sé per on començar. Bé, seré precisa de per què era important escriure avui. Avui fa un any des de que em vas deixar. I et parlo a tu perquè no hi ha ningú millor a qui parlar-li d'això.
Recordo aquell dia com si estés gravat amb ferro cremant a la meua ment i mai, mai, mai, oblidaré aquell dia en concret. Suposo que, per la benevolença en què m'ha tractat la vida fins ara, per sort, mai m'havia passat algo tan dolorós. És trist i penós que digue això, me reflexa com una adolescent inmadura i egoísta, que potser és el que sóc. Bé, al cap i a la fi, el que anava dient. Si fa un any exacte m'haguéssin dit com seria la meva vida ara mateix t'hagués besat lo front i haguès sortit corrents a saborejar la llibertat. Però les ferides tarden en curar, i mai no podré concretar quan se'm va acabar el mal que em vas fer. És més, mai estaré segura de si han acabat de curar. Des dels últims mesos cap aquí sempre t'he donat les gràcies pel que vas fer. Després de molt reflexionar, pensar i parlar-ho en tu, la meua conclusió és que havia de passar tard o d'hora, que allò nostre ja no anava en lloc i que no tenia sentit. Potser va fer mal llavors, i va fer mal durant molts mesos, però del que estic segura que ara ja no en fa de mal. No t'oblidaré, no borraré tots els records, ni tots els teus somriures, ni els teus t'estimo. No penso borrar, no penso oblidar tot això, mai.
Potser ara no seré feliç, però no és per culpa teua ja. Ara ja no jugues cap paper important ni a favor ni en contra de la meua felicitat, ets una peça més de la meva vida de la qual podria prescindir, així t'ho dic.
L'únic ridícul i penós després de tot aquest temps és que hi ha una petita part de mi que sempre confiarà en el teu retorn. Mentrestant, si em disculpes, vaig a seguir perseguint la meva felicitat. Gràcies per aquest primer any de nova vida que compleixo avui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada